El dret a l’educació és un pilar fonamental en el desenvolupament dels individus. En aquest context, garantir que tots els infants, independentment de les seves diferències individuals, gaudeixin d’accés a una educació de qualitat, es converteix en un compromís essencial per construir un futur més inclusiu i prometedor per a la societat en conjunt.
La recerca científica en l’àmbit de l’educació ha destacat la presència de diversos col·lectius amb necessitats educatives especials, els quals obren una línia per plantejar una educació més adaptativa. Per això, és essencial reconèixer i abordar de manera rigorosa les necessitats educatives especials, ja que la inclusió d’aquests grups en el sistema educatiu no només es revesteix d’un caràcter ètic, sinó que també representa un repte per fomentar la diversitat i promoure la igualtat d’oportunitats.
Tot i que les preocupacions educatives solen girar entorn de les dificultats d’aprenentatge, un altre dels col·lectius amb necessitats educatives especials són els nens i nenes amb altes capacitats intel·lectuals. Les altes capacitats, a l’igual que les dificultats d’aprenentatge, tenen una base neurobiològica, pel que cal fer un acompanyament que permeti desenvolupar tot el potencial d’aquests nens i nenes. En l’àmbit acadèmic, es parla de les altes capacitats intel·lectuals per referir-se a aquells individus que presenten un rendiment intel·lectual significativament per sobre de la mitjana dels seus parells en termes d’habilitats cognitives. No obstant això, la definició d’un conjunt homogeni de característiques comunes per aquest grup resulta desafiant, a causa de la marcada diversitat de perfils que presenta. Alguns individus destaquen en àrees específiques, com ara en matemàtiques o música, mentre que d’altres exhibeixen alts nivells de creativitat o habilitats socials excepcionals.
Tot i un aparent pronòstic de futur prometedor per aquests infants, es consideren dins del col·lectiu de nens i nenes amb necessitats educatives especials, les quals, si no s’atenen, poden suposar un risc de fracàs escolar. Segons Pardo de Santayana (2004), tant els infants amb dificultats d’aprenentatge com els infants amb altes capacitats representen el percentatge més gran de la població infantil amb risc de fracàs escolar. El principal factor que pot contribuir a aquest fracàs escolar és la manca d’identificació i atenció apropiada de les seves necessitats educatives en l’entorn escolar, derivant en desinterès i baix rendiment.
La identificació primerenca és essencial en l’atenció dels infants amb altes capacitats intel·lectuals, ja que acompleix un paper fonamental en l’adaptació de les seves necessitats educatives i, conseqüentment, en la prevenció del risc de fracàs escolar. En reconèixer i abordar les aptituds excepcionals d’aquests infants en una etapa primerenca, s’obre la porta cap a un procés d’educació més eficient i efectiu que maximitza el seu potencial. L’avaluació de les altes capacitats inclou mesurar la capacitat intel·lectual, l’acadèmica, la creativitat, l’àmbit artístic, el lideratge i la motivació.
Des de NeurekaLAB oferim NeurekaTEST, una eina basada en l’evidència científica i dissenyada per detectar els primers signes tant de les dificultats d’aprenentatge com del talent en nens i nenes d’entre 5 i 12 anys. L’eina recull la informació cognitiva avaluada de cada nen i nena i estableix un perfil personalitzat i adaptat a les necessitats individuals.
L’eina NeurekaTEST està destinada al professorat i als equips de suport, i permet avaluar les funcions bàsiques en l’aprenentatge escolar:
La identificació precisa dels estudiants amb altes capacitats intel·lectuals és una tasca crucial en l'educació contemporània. Una vegada aquests alumnes són identificats, és important implementar mesures adequades per adaptar el sistema educatiu a les seves necessitats específiques, abordant tant els aspectes acadèmics com els socials. Aquesta adaptació no només implica proporcionar contingut més enriquidor i desafiador a l'aula, sinó també fomentar la interacció i el desenvolupament social d'aquests estudiants, assegurant així que no només es beneficiïn del seu potencial intel·lectual, sinó que també es converteixin en individus ben integrats i contributius a la societat.
Les famílies juguen un paper fonamental en el reconeixement i suport d'aquests infants. Sovint, la família pot ser la primera a identificar les mostres de capacitats excepcionals, com ara l'aprenentatge ràpid, la curiositat insaciable o la resolució creativa de problemes. En aquest context, és essencial que les famílies es converteixin en aliades actives de l'educació, col·laborant amb els docents per proporcionar un entorn que afavoreixi el desenvolupament de les capacitats dels seus fills. Això inclou l'aplicació de recursos educatius addicionals fora de l'aula, la promoció de les seves passions i interessos, i el foment de l'aprenentatge independent.
S'espera que les famílies no només reconeguin i fomentin les capacitats, sinó que també ajudin els seus fills a desenvolupar habilitats socials i emocionals perquè puguin afrontar els desafiaments relacionats amb la seva alta capacitat intel·lectual, com l'estrès acadèmic i les relacions amb els iguals. Mitjançant una col·laboració estreta entre l'escola i la família, es pot assegurar un entorn òptim per al creixement i l'èxit dels estudiants amb altes capacitats intel·lectuals.
L'entorn escolar és l'escenari inicial on aquests talents es poden detectar mitjançant proves estandarditzades o observació de les habilitats acadèmiques i creatives dels alumnes. És fonamental que les escoles actuïn amb sensibilitat i eficàcia en aquest procés de reconeixement.
Una vegada identificats els estudiants amb altes capacitats, l'escola ha de prendre mesures per adaptar l'entorn educatiu a les seves necessitats específiques. Això implica proporcionar un currículum més desafiant i enriquidor que els permeti desenvolupar el seu potencial. També és fonamental oferir oportunitats d'aprenentatge accelerat o diferenciat perquè puguin avançar en les seves àrees d'interès. A més a més, les escoles han de ser conscients de la importància de la formació dels docents per a la identificació i l'atenció adequada de l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, així com de la importància de fomentar un entorn socialment inclusiu i de suport que promogui les habilitats socials i emocionals d’aquests estudiants.
Evidència científica:
Departament d’Educació (Generalitat de Catalunya) (2013). Les altes capacitats: detecció i actuació en l’àmbit educatiu Guia per a mestres i professors.
Evaristo Barrera-Algarín, José-Luís Sarasola-Sánchez-Serrano, Abraham García-González & María Ruiz-Herrera (2023) Neglecting gifted students: its impact on scholastic failure: perception from the families (La no atención de las Altas Capacidades en la escuela y su relación con el fracaso escolar: percepción desde las familias), Culture and Education, 35:1, 120-154. DOI: 10.1080/11356405.2022.2121133.
García-Ron, A., & Sierra-Vázquez, J. (2011). Niños con altas capacidades intelectuales. Signos de alarma, perfil neuropsicológico y sus dificultades académicas. Anales de pediatría continuada, 9(1), 69-72.
Higueras-Rodríguez, Lina; Fernández Gálvez, Juan de Dios (2016) El papel de la familia en la educación de los niños con altas capacidades intelectuales. IJERI: International Journal of Educational Research and Innovation, 2016; (7) : pp. 149-163. URI: http://hdl.handle.net/10433/4921.
Pardo de Santayana, R. (2004). Alumnado doblemente excepcionales: superdotación intelectual y dificultades de aprendizaje. FAISCA: Revista de altas capacidades, 11, 37-46.
Solé-Casals J, Serra-Grabulosa JM, Romero-Garcia R, Vilaseca G, Adan A, Vilaró N, Bargalló N, Bullmore ET. Structural brain network of gifted children has a more integrated and versatile topology. Brain Struct Funct. 2019 Sep;224(7):2373-2383. DOI: 10.1007/s00429-019-01914-9.
Acompanyem als nostres infants a superar les dificultats d'aprenentatge
