La lectura constitueix la base essencial de tot el procés educatiu. A través d'aquesta habilitat, adquirim coneixements, comprenem el món que ens envolta i desenvolupem aptituds indispensables per al dia a dia. Des de les primeres etapes de l'educació, la capacitat de llegir impacta directament en la nostra capacitat per comprendre altres matèries, comunicar-nos eficaçment i accedir a la informació.
Partint del rol crucial que representa la lectura en l’educació, les dificultats d'aprenentatge de la lectura, com la dislèxia, poden suposar una limitació significativa per a l'adquisició d'altres aprenentatges i dificultar el progrés educatiu i el desenvolupament integral de l’infant.
La dislèxia és una condició del desenvolupament neurològic que afecta l'adquisició de la lectura i l'escriptura a aproximadament un 5 i un 10% dels nens en edat escolar. Es caracteritza per dificultats inesperades en la lectura, que no són atribuïbles a cap problema sensorial, i sovint estan associades amb dificultats en el processament dels sons del llenguatge i la relació entre fonemes i grafemes.
Aquest trastorn, de caràcter biològic i implicació genètica, té un impacte significatiu en la comprensió oral i escrita del llenguatge, i la seva identificació precoç és crucial per abordar-ho de manera efectiva. La dislèxia es manifesta quan un infant té dificultats per progressar a través de les diferents etapes de l'aprenentatge de la lectura. Això destaca la importància de la detecció precoç per facilitar el desenvolupament de la lectura en totes les etapes crítiques del desenvolupament lector.
En l’àmbit de la recerca s’han observat alguns factors que poden ajudar a predir la presència de dificultats lectores i de dislèxia des de la infància. Entre els principals factors predictius, destaca la consciència fonològica, la qual és la capacitat de reconèixer i manipular els sons individuals que formen les paraules. És un predictor crucial de possibles dificultats en l'aprenentatge de la lectura o de dislèxia durant la primera infància. La detecció de problemes en la consciència fonològica abans dels cinc anys pot indicar un risc posterior de dificultats lectores o dislèxia. Les tasques destinades a millorar la consciència fonològica, com identificar la primera lletra d'una paraula o separar-la en síl·labes, poden facilitar la intervenció precoç i millorar les habilitats lectores.
Un altre predictor important en l’edat infantil és la memòria verbal, la capacitat la qual permet codificar, emmagatzemar i recuperar informació relacionada amb el llenguatge. Aquest tipus de memòria és útil, per exemple, a l’hora d’entendre i executar la frase d’una instrucció verbal. Una poca memòria verbal pot repercutir a l’hora d’aprendre noves paraules i comprendre el seu significat, aspectes que influencien a la fluïdesa i comprensió de textos.
Finalment, també és important destacar la velocitat de denominació com a factor predictiu de la dislèxia durant la infància. La velocitat de denominació és una tasca que permet mesurar la rapidesa amb la qual els infants poden anomenar diferents estímuls visuals, com ara números, colors, figures conegudes, etc. Diversos estudis han observat que els nens i nenes amb dificultats lectores tenen una velocitat de denominació més lenta, el que repercuteix directament amb una lectura menys fluida. Avaluar la velocitat de denominació de manera precoç pot ajudar a identificar als nens en risc de dificultats de lectura i permetre una intervenció primerenca.
Al llarg dels anys, han sorgit diverses concepcions errònies que envolten les dificultats d’aprenentatge de la lectura i la dislèxia. La recerca científica ha proporcionat respostes validades que desmunten aquestes concepcions i ens aproximen a una major comprensió d’aquests trastorns de l’aprenentatge.
Una falsa creença que s’ha estés durant molts anys és que els infants amb alguna alteració visual, com ara miopia o astigmatisme, tenien més probabilitats de presentar dificultats en la lectura. No obstant això, la recerca científica ha demostrat que aquestes dificultats deriven principalment de factors implicats en el neurodesenvolupament i no pas d’una percepció sensorial.
La recerca científica actual ha aclarit que ni la intel·ligència ni la creativitat es correlacionen amb la dislèxia o amb dificultats en la lectura. Les dificultats fonològiques, presents abans de l'aprenentatge de la lectura, s’han pogut detectar en persones tant amb alt com baix coeficient intel·lectual (CI), una anàlisi que es realitza posteriorment a l'aprenentatge de la lectura. Això desmenteix la noció equivocada que els infants amb dislèxia tenen un CI inferior al dels seus iguals.
No hi ha cap problema mèdic oficialment reconegut associat amb la lateralitat creuada. Algunes persones tenen un ull dominant diferent del que utilitzen per escriure. Això no indica cap problema de salut ni augmenta el risc de tenir dificultats d'aprenentatge de la lectura.
Les dificultats d'orientació espacial poden manifestar-se en les persones amb dislèxia, però no en són en cap cas la causa. Tenir problemes amb la percepció de l'espai no afecta directament la capacitat de llegir ni és un indicador de dislèxia.
Les dificultats d'aprenentatge en la lectura no es redueixen simplement a una manca d'hàbit lector. La dislèxia és una condició pot involucrar factors genètics, biològics, cognitius i ambientals. Tot i que fomentar el hàbit de la lectura pot ser útil, és essencial reconèixer que els nens amb dislèxia poden experimentar baixa autoestima relacionada amb la lectura, el que pot afectar negativament la seva motivació i progressió en aquest àmbit. És fonamental, doncs, treballar la confiança i l'autoestima dels nens amb dislèxia per promoure una aproximació positiva i efectiva a la lectura.
No cal esperar a iniciar l’aprenentatge de la lectura per detectar dificultats en aquest àmbit. Fa uns anys, es creia que la dislèxia no es manifestava fins a l’aprenentatge de la lectura, però la recerca ha demostrat que es poden detectar els primers signes durant la primera infància. Començar a abordar els desafiaments relacionats amb la lectura en les primeres etapes del desenvolupament pot tenir un impacte significatiu en el futur de l'infant. Per tant, davant senyals de dificultats en la lectura, és essencial buscar ajuda professional per abordar-les de manera precoç i amb eficàcia.
A NeurekaLAB treballem per proporcionar solucions tecnològiques basades en l’evidència científica per a la detecció i millora de les dificultats d’aprenentatge, amb l'objectiu de minimitzar l’impacte negatiu d’aquestes afeccions i fomentar una educació adaptada i en igualtat de condicions.
Per una detecció precoç de les dificultats d’aprenentatge de la lectura, hem desenvolupat NeurekaTEST, una eina basada en l’evidència científica i dirigida a professionals de l’educació i escoles que està dissenyada per detectar els primers signes de les dificultats d’aprenentatge en nens i nenes d’entre 5 i 12 anys. L’eina recull la informació cognitiva avaluada de cada nen i nena i estableix un perfil personalitzat i adaptat a les necessitats individuals. NeurekaTEST compta amb el test NeurekaLEC, el qual s’ha elaborat amb l’objectiu d’avaluar els processos lectors durant l’educació primària, mitjançant exercicis de ruta fonològica, ruta global/lèxica i comprensió lectora.
Evidència científica:
Alegría, J. (2006). Por un enfoque psicolingüístico del aprendizaje de la lectura y sus dificultades - 20 años después. Infancia y aprendizaje, 29(1), 93-111.
Gatell Carbó, A., Vergés Castells, A., Serra Amaya, C., Alda Díez, J. A., Grau, N., Elias Abadias, M.; Gatell Carbó, A. i Vergés Castells, A. (coordinació); Morales Hidalgo, V., Sans Fitó, A. i Serra Grabulosa, J. M. (col·laboració); Bosch Hugas, J. (il·lustracions) (2022). Trastorns del neurodesenvolupament i l’aprenentatge: Abordatge des de pediatria d’atenció primària. (1ª edició: gener de 2022) https://docs.academia.cat/i9605419.
Acompanyem als nostres infants a superar les dificultats d'aprenentatge
