La dislèxia és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta l'adquisició de la lectura i l'escriptura en aproximadament un 10% dels infants en etapa escolar. És una dificultat inesperada en la lectura per a persones sense cap afectació sensorial, i sovint està relacionada amb problemes en el processament fonològic, és a dir, en l'apreciació dels sons individuals del llenguatge parlat. Diversos estudis han explorat la importància de la identificació precoç de la dislèxia i com les mesures conductuals poden millorar la detecció del risc de dislèxia en infants prelectors.
En l’actualitat, i gràcies a la recerca científica, s’han anat recollint dades que permeten identificar amb claredat els aspectes més característics propis de la dislèxia. Amb aquest escenari, diversos autors donen suport a la idea d’aprofitar i aprofundir en les noves eines i metodologies de detecció de la dislèxia abans de l’ensenyament formal de la lectura, coneguda com l’edat prelectora, que també és considerada l’edat on la resposta a la intervenció és més efectiva. La identificació precoç del risc de dislèxia té importants implicacions per a l’atenuació del seu impacte en l’infant i la millora de les conseqüències psicosocials associades al fracàs en la lectura.
Si bé és cert que la capacitat de predir el risc de dislèxia pot variar en funció de l’idioma, l’estudi d’Ozernov-Palchik et al. (2016) va centrar el seu objectiu a detectar la presència de possible dislèxia en un grup d’infants d’Educació Infantil, és a dir, abans de l’aprenentatge formal de la lectura. Per fer-ho, van basar l’estudi a partir de quatre variables que poden ajudar a predir el risc de dislèxia: velocitat de denominació, coneixement de les lletres, consciència fonològica i memòria de treball verbal.
La velocitat de denominació és una mesura que s’empra en l’àmbit de la psicologia cognitiva per avaluar la rapidesa amb la qual una persona pot anomenar o reconèixer un objecte o una paraula. És un indicador de la velocitat de processament mental i està relacionada amb el funcionament de la memòria i les habilitats lingüístiques. Cal destacar, però, que aquesta variable pot variar en funció de la familiaritat amb els objectes o paraules presentades, com també per l’edat, aspectes relacionats amb el processament cognitiu o la presència de fatiga.
S’entén com a coneixement de les lletres a la capacitat d’un infant per reconèixer, identificar i conèixer les lletres de l’alfabet abans d’adquirir les habilitats de la lectura. Mentre els infants adquireixen el coneixement de les lletres, poden aprendre a identificar-les pel seu nom, reconèixer-les en diferents paraules i en diferents formats.
A mesura que els infants adquireixen el coneixement de les lletres, estableixen les bases per comprendre que les lletres representen sons específics. La consciència fonològica és la capacitat de reconèixer, manipular i jugar amb els sons del llenguatge, i és fonamental per al desenvolupament de les habilitats lectores i escrites, com també per adquirir fluïdesa lectora, ja que permet als lectors reconèixer patrons i agrupacions de sons en paraules més llargues o desconegudes.
La memòria de treball és un procés cognitiu que recull informació temporal i permet acomplir tasques complexes. En l’àmbit de la lectura, el bucle fonològic és un component de la memòria de treball verbal que té la capacitat de retenir i manipular la informació verbal, com ara paraules o frases, de forma immediata i temporal. Juga un paper clau en diverses tasques cognitives relacionades amb el llenguatge, com ara la comprensió lectora, la comprensió oral i l’aprenentatge de vocabulari.
Proves curtes de detecció que es focalitzen en el reconeixement de paraules i sons de lletres, la consciència dels sons del llenguatge, la velocitat de denominació, i la memòria de treball verbal, realitzades de manera individual amb infants de llars d’infants i principi de cicle infantil, són eines amb una gran habilitat per predir el nivell futur de lectura (Gabrieli, 2009).
Per tal de fer front a les dificultats lectores i millorar-les, diferents investigacions han confirmat que la intervenció precoç té més èxit que la tardana (Caravolas, Volin i Hulme, 2005; Gabrieli, 2009; Torgesen et al., 2001). Per tant, com més avançada sigui l'edat, pitjor serà el pronòstic i la resposta al tractament. Això subratlla la importància de la detecció primerenca en infants amb risc de dislèxia, identificant les variables que poden predir el desenvolupament de la lectura (Hulme i Snowling, 2016). Així es poden desenvolupar metodologies i programes d'intervenció per ajudar els nens i nenes que ho necessitin (Fuchs i Vaughn, 2012; Snowling i Hulme, 2012).
La resposta a la intervenció (RTI) ha sigut la metodologia més utilitzada per a l'avaluació i el tractament de la dislèxia al llarg de diversos estudis científics. En el tercer nivell d'aquesta intervenció, és a dir, quan la intervenció és individualitzada, s'ha observat una millora en els resultats per a alguns infants, tot i que aquesta millora pot variar en funció del perfil específic de cada individu.
La recerca entorn d’aquesta metodologia ha identificat que els alumnes amb dislèxia que tenen dificultats de consciència fonològica, velocitat lenta per anomenar les lletres, baixa capacitat verbal i retards en el desenvolupament són més propensos a no respondre adequadament a la intervenció. També s'ha observat que els nens i nenes amb conductes problemàtiques poden presentar més dificultats per respondre a les intervencions d'alfabetització primerenca, fins i tot quan s'adapten de manera individualitzada. Aquests factors han de ser tinguts en compte a l'hora de dissenyar programes d'intervenció eficaços per a la dislèxia.
Tot i que la resposta a la intervenció pot variar segons el perfil de l'alumne, les estratègies que treballen per fer front a les dificultats de consciència fonològica i altres factors clau poden ser beneficioses per a l’alumnat amb dislèxia. Amb una comprensió més profunda de les bases neurobiològiques d'aquest trastorn i un enfocament integrat que combini la detecció precoç i l'atenció individualitzada mitjançant la metodologia RTI, es pot ajudar a millorar els resultats i la qualitat de vida dels infants amb dislèxia.
L’eina NeurekaTEST, basada en l’evidència científica, està dissenyada per detectar els primers signes de les les dificultats d’aprenentatge en nens i nenes d’entre 5 i 12 anys. Davant la sospita de signes de dislèxia, les famílies, els professionals de l’àmbit de l’educació i les escoles podran dedicar especial atenció a l’avaluació mitjançant NeurekaLEC, la qual permet comprendre el grau de facilitat de l’infant per llegir i la seva comprensió lectora. L’eina recull la informació cognitiva avaluada de cada nen i nena, establint un perfil personalitzat i adaptat a les necessitats individuals.
Evidència científica:
Caravolas, M., Volin, J., & Hulme, C. (2005). Phoneme awareness is a key component of alphabetic literacy skills in consistent and less consistent orthographies: Evidence from Czech and English children. Journal of Experimental Child Psychology, 92, 107-39. DOI: 10.1016/j.jecp.2005.04.003.
Fletcher JM, Stuebing KK, Barth AE, Denton CA, Cirino PT, Francis DJ, Vaughn S. Cognitive Correlates of Inadequate Response to Reading Intervention. School Psych Rev. 2011;40(1):3-22. DOI: 10.1080/02796015.2011.12087725.
Forné, S. (2020). Canvis cognitius i cerebrals associats a una intervenció fonològica intensiva en alumnes amb dificultats lectores. [Tesi de doctorat, Universitat Autònoma de Barcelona]. https://www.tesisenred.net/handle/10803/670503#page=1
Fuchs, L.S., & Vaughn, S. (2012) Responsiveness-to-intervention: a decade later. Journal of Learning Disabilities, 45(3), 195-203. DOI: 10.1177/0022219412442150.
Hulme, C., & Snowling, M. J. (2016). Reading disorders and dyslexia. Current Opinion in Pediatrics, 28 (6), 731-35. DOI: 10.1097/MOP.0000000000000411.
Ozernov-Palchik O, Gaab N. Tackling the 'dyslexia paradox': reading brain and behavior for early markers of developmental dyslexia. Wiley Interdiscip Rev Cogn Sci. 2016 Mar-Apr;7(2):156-76. DOI: 10.1002/wcs.1383.
Ozernov-Palchik O, Norton ES, Sideridis G, Beach SD, Wolf M, Gabrieli JDE, Gaab N. Longitudinal stability of pre-reading skill profiles of kindergarten children: implications for early screening and theories of reading. Dev Sci. 2017 Sep;20(5):10.1111/desc.12471. DOI: 10.1111/desc.12471.
Snowling, M. J., & Hulme, C. (2012). Interventions for children's language and literacy difficulties. International journal of language & communication disorders, 47(1), 27–34. DOI: 10.1111/j.1460-6984.2011.00081.x.
Torgesen, J. K., Alexander, A. W., Wagner, R. K., Rashotte, C. A., Voeller, K. K. S., & Conway, T. (2001). Intensive remedial instruction for children with severe reading disabilities: Immediate and long-term outcomes from two instructional approaches. Journal of Learning Disabilities, 34(1), 33-58. DOI: 10.1177/002221940103400104.
Acompanyem als nostres infants a superar les dificultats d'aprenentatge
