La memòria és un component clau del funcionament cerebral humà i té una influència significativa en la nostra vida quotidiana. És un procés cognitiu que implica la captació, emmagatzematge i recuperació d'informació, la qual cosa ens permet aprendre, adaptar-nos a nous entorns i situacions, recordar experiències passades i prendre decisions en el nostre dia a dia.
La memòria és present en tots els aspectes de la vida, des de les activitats més rutinàries fins a les més complexes, i té una especial importància durant el procés d'aprenentatge. En disciplines com la psicologia i la neurociència, la memòria s'ha convertit en un camp d'interès en la recerca i la innovació per a comprendre el seu funcionament i millorar la seva eficiència en l'àmbit de l'educació.
Al llarg dels anys, diversos estudis han abordat el concepte de memòria i la seva relació amb la temporalitat, establint tres nivells de memòria en funció del temps durant el qual la informació captada es manté.
En l'àmbit de la psicologia i la neurociència, en la dècada dels anys seixanta, el concepte de memòria de treball va cobrar rellevància. Es tracta d'una mena de memòria relacionada amb la memòria a curt termini, que es caracteritza per la seva capacitat cognitiva per a mantenir informació temporalment mentre es manipula mentalment per a dur a terme tasques complexes. La memòria de treball és un sistema temporal de processament d'informació que ens ajuda a acomplir activitats cognitives com seguir instruccions, resoldre problemes o comprendre textos mentre els llegim.
A diferència de la memòria a curt termini, la memòria de treball reté i manipula la informació rellevant per a aconseguir objectius específics. Durant aquest procés, l'escorça prefrontal dorsolateral exerceix un paper crucial, ja que permet analitzar i sintetitzar la informació rellevant per a la presa de decisions mentre es fa la tasca cognitiva.
El psicòleg Alan Baddeley va estudiar el funcionament de la memòria de treball per a la cognició humana i la seva importància en la realització de tasques complexes. El seu estudi se centrava en com funcionava la memòria de treball i quins factors intervenien. Segons Baddeley, la memòria de treball s'emmarca en el model de tres components, també conegut com el model Baddeley-Hitch:
En estudis posteriors, el professor Nelson Cowan va detallar que la memòria de treball no és una activitat cognitiva independent, sinó que requereix l'activació de la memòria a llarg termini per a mantenir i processar la informació rellevant captada temporalment per la memòria de treball. Per exemple, és més senzill recordar un número de telèfon quan se'ns diu en el nostre idioma natiu en comparació amb un idioma estranger que no dominem tant, ja que la memòria de treball processa la informació utilitzant dades emmagatzemades a llarg termini - en aquest cas els números en un idioma amb el qual estem més familiaritzats.
Arran d'aquesta observació, Baddeley va proposar un quart component de la memòria de treball: la memòria episòdica temporal. Aquest component s'encarrega de retenir episodis o informació multidimensional, és a dir, la combinació d'informació visual i auditiva, o fins i tot olfactòria i gustativa, activant la memòria a llarg termini.
Diversos estudis han demostrat que els infants amb dificultats d'aprenentatge presenten puntuacions més baixes en tests de memòria de treball. Per aquest motiu, es considera que les dificultats d'aprenentatge poden afectar la capacitat de la persona per a processar, emmagatzemar i recuperar informació, incloent-hi la memòria de treball.
Per exemple, els infants amb dislèxia poden tenir dificultats per a mantenir informació en ment mentre llegeixen, ja que el bucle fonològic està alterat, repercutint a l'hora de recordar les paraules clau d'un text i, fins i tot, comprendre el que s'ha llegit. En el cas dels infants amb discalcúlia, hi ha una alteració en el bloc visuoespacial i poden tenir dificultats a l'hora de manipular la informació numèrica en ment, com també recordar els passos de les operacions matemàtiques mentre es resolen problemes. Els infants amb trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) també poden tenir dificultats de memòria de treball, ja que, a causa d’una alteració en l’executiu central, poden tenir limitacions per a mantenir l'atenció en una tasca durant un temps suficient perquè la informació sigui transferida a la memòria, la qual cosa pot repercutir, per exemple, a l'hora de seguir instruccions.
No obstant això, amb l'ajuda adequada, com a intervencions educatives específiques o teràpia cognitiva, les persones amb dificultats d'aprenentatge poden millorar la seva capacitat per a utilitzar la memòria de treball i altres habilitats cognitives.
Gràcies a la visió científica, s’han detectat algunes pràctiques aplicades a l’aula que poden millorar la memòria de treball en els infants. Aquestes són algunes de les tasques i accions que es poden dur a terme:
Des de NeurekaLAB hem elaborat el mètode validat científicament NeurekaTEST, dirigit a professionals de l’àmbit de l’educació i dissenyat per avaluar i detectar les dificultats d’aprenentatge en diferents àmbits de coneixement, a partir de diverses activitats adreçades a conèixer les funcions bàsiques en l’aprenentatge dels infants entre els 5 i 12 anys:
Entre les diferents funcions bàsiques a analitzar, destaquem NeurekaMEM, l’activitat que avalua la memòria de treball dels infants, oferint dinàmiques gamificades, feedback immediat i informes de resultats.
Evidència científica:
Baddeley, Alan (2010). Working memory. Current Biology, 20(4). R136-R140. DOI: 10.1016/j.cub.2009.12.014.
Etchepareborda, Maximo Carlos; Abad-Mas, Luis (2005). Memoria de trabajo en los procesos básicos del aprendizaje. Revista de neurología, 40(1), 79-83. DOI: 10.33588/rn.40S01.2005078.
Swanson, H. Lee; Siegel, Linda (2011). Learning disabilities as a working memory deficit. Experimental Psychology, 49(1), 5-28.
Acompanyem als nostres infants a superar les dificultats d'aprenentatge
